dilluns, 4 de juny de 2012

EL PLAER DE MIRAR

Al mati em desperto quan comensa a fer-se de dia. La foscor de la nit deixa pas a la llum del dia. Obro els ulls i em sento afortunada. Miro per la finestra i veig la natura. La natura, casa meva, sempre esta aquí en un canvi constant. Per moltes vegades que l'he mirat sempre es com descobrir-la de nou.



El plaer de mirar em fa sentir viva. Es un goig obsequiar els meus fills amb el do d'observar. Mirar el que passa al seu voltant. Des del canvi mes petit; una planta que creix, l'aigua del riu que baixa muntanya avall, les formigues que treballen....fins a l'espectacularitat mes gran i majestuosa; un cabirol que pastura a trenc d'alba, el trencalòs volant en l'infinitat del cel blau, una llebre que s'atura a escoltar...



Totes aquestes coses em fan sentir orgullosa de viure on visc. Molts es passen dies voltant per la muntanya per poder veure algun animal salvatge, d'altres es conformen mirant algun documental. Jo hi convisc cada dia i en el moment menys esperat la natura m'obsequia amb algun espectacle en directe. Crec que he tingut la sort de poder veure gran part dels animals i plantes que viuen al Pirineu: daines, cérvols, cabirols, isards, muflons, el gall fer, llebres, porcs senglars, el trencalòs, voltors, esparvers, guineus i un llarg etc...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada