dilluns, 17 de juny de 2013

SIMPLEMENT NATURAL

Hi ha gent que va al cinema o al teatre, nosaltres aquesta tardor passada vam tenir el plaer d'assistir en un espectacle sense pagar entrada ni concertar hora. La Natura ens ha ofert un espectacle digne d'un reportatge de National Geographic en directe.


Mentres estàvem esmorzant una sensació de que passava alguna cosa ens va fer sortir de casa. Uns crits esgarrifosos i la llum enfosquida per les ombres projectades d'un centenar de voltors que desprès de donar unes voltes es deixaven caure precipitats indicaven que un cadàver es trobava a prop. Una vaca morta, l'àpat perfecte per a una colla de carronyaires afamats. Amb compte ens hi varem apropar per a veure l'espectacle, impresionats per la presencia d'aquests grans animals que despistats per la gana ens ignoraven completament.


En poques hores ja només quedaven pell, ossos i algunes plomes arrancades per la lluita de qui menja més.



Una vivència simplement natural.

dimarts, 4 de juny de 2013

FENT PANERS

La cistelleria un ofici en extinció. Amb tot això del capitalisme hem perdut els nostres orígens. D'on provenen les coses que fem servir? De la Xina....

Aquests cistellets no provenen de la Xina però si son fets amb paciència de xino. Una manera molt bonica de transformar el que trobem en la natura. Un ganivet, unes estisores de podar, una mica de fil ferro, cordill, pals d'avellaner i una mica de destresa es tot el que fa falta per fer un cistell o paner.



Ja feia temps que tenia ganes de fer cistells. Així que no m'ho vaig pensar dos cops i vaig anar a veure un gran amic que encara sap com es fan. En Pepe de casa Correu, autòcton de Farrera, amb els seus anys encara conserva aquella destresa i força en les mans de la gent d'abans. Al costat de la llar de foc entre histories d'aquells temps i moltes rialles m'ensenya la tècnica.

MOLTES GRACIE PEPE, ETS UNA GRAN PERSONA!



Paners petits i grans, rodonets i boteruts....tots fets amb molt de carinyo! Aquí esperen un propietari! Si en voleu un o us el voleu fer nomes cal que ho demaneu. I desprès, el mes important de tot, a omplir-los de bolets, verdures, herbes....o del que us vingui de gust!